| Título : |
Amfitrió |
| Tipo de documento: |
texto impreso |
| Autores: |
Tito Maccio Plauto, Autor ; Enric Comas i Parer, Autor de obras adaptadas, utilizadas, continuadas etc |
| Mención de edición: |
1ª ed. |
| Editorial: |
Madrid : Clásicas |
| Fecha de publicación: |
1999 |
| Número de páginas: |
92 p. |
| Dimensiones: |
17 cm. |
| ISBN/ISSN/DL: |
978-84-7882-378-9 |
| Idioma : |
Catalán (cat) |
| Etiquetas: |
Teatre |
| Clasificación: |
821.134.1 Literatura en català |
| Resumen: |
Avui un amfitrió és la persona que es desviu pels seus convidats. En la mitologia grega, Amfitrió era el marit d’Alcmena, rei de Tirint i nét de l’heroi Perseu. Un dia que Amfitrió se n’anà a la guerra, Zeus visità Alcmena sota l’aparença del seu marit. En tornar, Amfitrió s’uní amb la seva dona. El resultat d’aquests amors foren dos bessons, Íficles (fill d’Amfitrió) i Hèracles (fill de Zeus), que en un principi s’anomenà Alcides. L'episodi de Júpiter, Alcmena i Amfitrió ha estat explotat a la literatura en els seus vessants còmic i tràgic. Sembla ser que Eurípides en una obra perduda, Alcmena, explicava com la bella i virtuosa protagonista, malgrat la seva innocència, es veia abocada al càstig de la mort per adulteri, i era salvada in extremis per Zeus. Més tard, Plaute no va obviar l'aspecte tràgic de l'episodi, però va afegir unes notes de comicitat a l'argument. Així, Júpiter es fa present a tota l'obra, tot i que les seves intervencions són molt esporàdiques, i es manifesta com un déu hipòcrita, que arriba a fer-se repulsiu als ulls de l'espectador, fins el punt que es veu obligat a resoldre el problema que ell mateix ha provocat. Tota la intriga de l'argument descansa en la desorientació d'Amfitrió i Sòsias, en trobar-se davant de dues figures que els són idèntiques en tot: Amfitrió viu amb molta inseguretat la seva situació de marit enganyat i Sòsias porta el pes còmic de l'obra, en tant que esclau indispensable a qualsevol comèdia. Amfitrió ha esdevingut un argument universal de la literatura, i ha inspirat nombroses obres amb el tema del marit enganyat. |
Amfitrió [texto impreso] / Tito Maccio Plauto, Autor ; Enric Comas i Parer, Autor de obras adaptadas, utilizadas, continuadas etc . - 1ª ed. . - Madrid : Clásicas, 1999 . - 92 p. ; 17 cm. ISBN : 978-84-7882-378-9 Idioma : Catalán ( cat)
| Etiquetas: |
Teatre |
| Clasificación: |
821.134.1 Literatura en català |
| Resumen: |
Avui un amfitrió és la persona que es desviu pels seus convidats. En la mitologia grega, Amfitrió era el marit d’Alcmena, rei de Tirint i nét de l’heroi Perseu. Un dia que Amfitrió se n’anà a la guerra, Zeus visità Alcmena sota l’aparença del seu marit. En tornar, Amfitrió s’uní amb la seva dona. El resultat d’aquests amors foren dos bessons, Íficles (fill d’Amfitrió) i Hèracles (fill de Zeus), que en un principi s’anomenà Alcides. L'episodi de Júpiter, Alcmena i Amfitrió ha estat explotat a la literatura en els seus vessants còmic i tràgic. Sembla ser que Eurípides en una obra perduda, Alcmena, explicava com la bella i virtuosa protagonista, malgrat la seva innocència, es veia abocada al càstig de la mort per adulteri, i era salvada in extremis per Zeus. Més tard, Plaute no va obviar l'aspecte tràgic de l'episodi, però va afegir unes notes de comicitat a l'argument. Així, Júpiter es fa present a tota l'obra, tot i que les seves intervencions són molt esporàdiques, i es manifesta com un déu hipòcrita, que arriba a fer-se repulsiu als ulls de l'espectador, fins el punt que es veu obligat a resoldre el problema que ell mateix ha provocat. Tota la intriga de l'argument descansa en la desorientació d'Amfitrió i Sòsias, en trobar-se davant de dues figures que els són idèntiques en tot: Amfitrió viu amb molta inseguretat la seva situació de marit enganyat i Sòsias porta el pes còmic de l'obra, en tant que esclau indispensable a qualsevol comèdia. Amfitrió ha esdevingut un argument universal de la literatura, i ha inspirat nombroses obres amb el tema del marit enganyat. |
|  |
Inicio
Refinar búsqueda Consulta a fuentes externas
