| Título : |
Mal d'escola |
| Tipo de documento: |
texto impreso |
| Autores: |
Daniel Pennac, Autor |
| Mención de edición: |
1ª ed. |
| Editorial: |
Barcelona : Empúries |
| Fecha de publicación: |
2008 |
| Colección: |
Biblioteca Universal num. 222 |
| Número de páginas: |
261 p. |
| Dimensiones: |
22 cm. |
| ISBN/ISSN/DL: |
978-84-9787-325-3 |
| Idioma : |
Catalán (cat) Idioma original : Francés (fre) |
| Etiquetas: |
Enseñanza : S.XX Francia |
| Clasificación: |
371.13 Formació del professorat |
| Resumen: |
Mal d’escola és un llibre sobre l’educació i les escoles, a cavall entre un assaig pedagògic, un recull d’anècdotes i una autobiografia. Daniel Pennac, autor de literatura infantil (la saga del senyor Maleussène) i conegut arran de l’èxit internacional del seu assaig Com una novel·la (1994), sembla ser que fou un pèssim estudiant en la seua època, un “cancre” que es diu en francés, un “burro” que diem ací, i potser per això realitza algunes de les millors descripcions que hi ha sobre aquest personatge present en totes les aules de tot el món: l’alumne que no arriba al nivell, que no s’entera, que sembla alelat, el “burro” o la “burra” de la classe. En aquesta obra Pennac restaura la dignitat que es mereix aquest alumne, i descriu la immensa càrrega d’angoixa, cansament i dolor que inevitablement l’acompanya. Per altra banda Pennac va ser professor durant molts anys i per això pot explicar aquest tipus d’històries des dels dos costats de la barrera, explica les disfuncions de l’escola com a institució, i és destacable la seua visió de l’ensenyament com un fet d’amor, malgrat que aquesta paraula no és pròpia de l’argot “pedagògic”. De fet és totalment penalitzable en qualsevol programació didàctica, una excentricitat de professors heterodoxos. Sobretot parla dels alumnes roïns des de la perspectiva dels professors, sobre com il·luminar-los, donar-los autoestima, respectar-los, en suma guanyar-te’ls. La teoria sembla fàcil, i com sempre la pràctica és dificilíssima. Daniel Pennac parteix de la seua pròpia experiència com a alumne inútil, i des d’allí ens endinsa en els sentiments que pateix un alumne que ho suspèn tot, i ens obliga a practicar l’empatia, la compasió. Respecte a l’estil cal dir que és un llibre d’eixos escassos que enganxen des del principi. Els capítols de poques pàgines ajuden molt, de vegades són de només una pàgina. El llenguatge és molt concís, exacte, i amb un to d’oralitat magnífic. És un llibre ple de tendresa, humor i sentit comú. Una d’eixes lectures que davant l’escepticisme que acompanya a la maduresa no deixa d’esbossar-te un somriure a la cara, pel seu to massa dolç, massa bonic per a ser creïble. Aquest no és un llibre a l’ús, de receptes, d’anàlisis rigorosos, és més bé un text senzill, bonic, fàcil de llegir i d’entendre, perquè apel·la als nostres sentiments. Si hi ha alguna solució al problema del “fracàs escolar” ha de passar necessàriament pels bons professors, eixos que es deixen la pell en la seua faena, els que es creuen la seua assignatura, els que els importen els seus alumnes. Perquè tots ens hem sentit menyspreats i soles alguna volta, i tots, alguna volta, hem trobat algú que ens ha escoltat i ens ha animat a continuar. Com aquest llibre |
Mal d'escola [texto impreso] / Daniel Pennac, Autor . - 1ª ed. . - Barcelona : Empúries, 2008 . - 261 p. ; 22 cm.. - ( Biblioteca Universal; 222) . ISBN : 978-84-9787-325-3 Idioma : Catalán ( cat) Idioma original : Francés ( fre)
| Etiquetas: |
Enseñanza : S.XX Francia |
| Clasificación: |
371.13 Formació del professorat |
| Resumen: |
Mal d’escola és un llibre sobre l’educació i les escoles, a cavall entre un assaig pedagògic, un recull d’anècdotes i una autobiografia. Daniel Pennac, autor de literatura infantil (la saga del senyor Maleussène) i conegut arran de l’èxit internacional del seu assaig Com una novel·la (1994), sembla ser que fou un pèssim estudiant en la seua època, un “cancre” que es diu en francés, un “burro” que diem ací, i potser per això realitza algunes de les millors descripcions que hi ha sobre aquest personatge present en totes les aules de tot el món: l’alumne que no arriba al nivell, que no s’entera, que sembla alelat, el “burro” o la “burra” de la classe. En aquesta obra Pennac restaura la dignitat que es mereix aquest alumne, i descriu la immensa càrrega d’angoixa, cansament i dolor que inevitablement l’acompanya. Per altra banda Pennac va ser professor durant molts anys i per això pot explicar aquest tipus d’històries des dels dos costats de la barrera, explica les disfuncions de l’escola com a institució, i és destacable la seua visió de l’ensenyament com un fet d’amor, malgrat que aquesta paraula no és pròpia de l’argot “pedagògic”. De fet és totalment penalitzable en qualsevol programació didàctica, una excentricitat de professors heterodoxos. Sobretot parla dels alumnes roïns des de la perspectiva dels professors, sobre com il·luminar-los, donar-los autoestima, respectar-los, en suma guanyar-te’ls. La teoria sembla fàcil, i com sempre la pràctica és dificilíssima. Daniel Pennac parteix de la seua pròpia experiència com a alumne inútil, i des d’allí ens endinsa en els sentiments que pateix un alumne que ho suspèn tot, i ens obliga a practicar l’empatia, la compasió. Respecte a l’estil cal dir que és un llibre d’eixos escassos que enganxen des del principi. Els capítols de poques pàgines ajuden molt, de vegades són de només una pàgina. El llenguatge és molt concís, exacte, i amb un to d’oralitat magnífic. És un llibre ple de tendresa, humor i sentit comú. Una d’eixes lectures que davant l’escepticisme que acompanya a la maduresa no deixa d’esbossar-te un somriure a la cara, pel seu to massa dolç, massa bonic per a ser creïble. Aquest no és un llibre a l’ús, de receptes, d’anàlisis rigorosos, és més bé un text senzill, bonic, fàcil de llegir i d’entendre, perquè apel·la als nostres sentiments. Si hi ha alguna solució al problema del “fracàs escolar” ha de passar necessàriament pels bons professors, eixos que es deixen la pell en la seua faena, els que es creuen la seua assignatura, els que els importen els seus alumnes. Perquè tots ens hem sentit menyspreats i soles alguna volta, i tots, alguna volta, hem trobat algú que ens ha escoltat i ens ha animat a continuar. Com aquest llibre |
|  |
Inicio
Refinar búsqueda Consulta a fuentes externas
