Biblioteca IES Beatriu Fajardo de Benidorm
Inicio
Información de la editorial
Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
localizada en :
València
Colecciones adjuntas :
|
Documentos disponibles de esta editorial
Refinar búsqueda Consulta a fuentes externas
Título : La clau que obri tots els panys Tipo de documento: texto impreso Autores: Andrés Estellés, Vicent (1924-1993), Autor Mención de edición: 1ª ed. Editorial: València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Fecha de publicación: 2012 Número de páginas: 16 p. Il.: il Dimensiones: 29 cm. ISBN/ISSN/DL: 978-84-482-5789-7 Idioma : Catalán (cat) Etiquetas: Còmic Estellés Clasificación: 821.134.1 Literatura en català La clau que obri tots els panys [texto impreso] / Andrés Estellés, Vicent (1924-1993), Autor . - 1ª ed. . - València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2012 . - 16 p. : il ; 29 cm.
ISBN : 978-84-482-5789-7
Idioma : Catalán (cat)
Etiquetas: Còmic Estellés Clasificación: 821.134.1 Literatura en català Reserva
Reservar este documento
Ejemplares (4)
Código de barras Signatura Tipo de medio Ubicación Sección Estado 000007638 C-VC AND cla Libro Biblioteca principal Còmics Juvenils Disponible 000007639 C-VC AND cla Libro Biblioteca principal Còmics Juvenils Disponible 000007640 C-VC AND cla Libro Biblioteca principal Còmics Juvenils Disponible 000007641 C-VC AND cla Libro Biblioteca principal Còmics Juvenils Disponible
Título : Corpus toponímic Valencià : Topoval Tipo de documento: texto impreso Autores: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Autor Mención de edición: 1ª ed. en Colección Booket Editorial: València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Fecha de publicación: 2009 Número de páginas: 61 p. Dimensiones: 32 cm. Material de acompañamiento: + 1 CD-ROM ISBN/ISSN/DL: 978-84-482-5240-3 Idioma : Catalán (cat) Etiquetas: Nombres geográficos Comunidad Valenciana Comunitat Clasificación: 81 Lingüística Resumen:
ISBN : 978-84-482-5240-3
Idioma : Catalán (cat)
Etiquetas: Nombres geográficos Comunidad Valenciana Comunitat Clasificación: 81 Lingüística Resumen: Reserva
Reservar este documento
Ejemplares (1)
Código de barras Signatura Tipo de medio Ubicación Sección Estado 000009077 811.134.1 ACA cor Libro Biblioteca principal FR (Fons Regional) Disponible
Título : Diccionari normatiu valencià A-G Tipo de documento: texto impreso Autores: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Autor Mención de edición: 1ª ed. Editorial: València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Fecha de publicación: 2016 Colección: Textos normatius Número de páginas: 1621 p. Dimensiones: 26 cm. ISBN/ISSN/DL: 978-84-482-6090-3 Nota general: ISBN O.C.: 978-84-482-6089-7 .- 2 v. (XLVI, 3255 p.) Idioma : Catalán (cat) Etiquetas: Lengua valenciana Clasificación: (038) Diccionaris Resumen: Es tracta d'un treball que, a pesar d’haver partit de la rica tradició lexicogràfica de què disposa la nostra llengua, ha representat un procés laboriós i necessàriament dilatat en el temps. L'elaboració d'un diccionari implica triar entre el conjunt de lexemes i variants formals vives i tradicionals les que més s’adiuen al seu objectiu; analitzar tots els significats que ha adquirit cada mot en el seu ús històric i destriar posteriorment els usos genuïns d'aquells usos espuris que s'han assimilat pel contacte amb altres llengües i que resulten prescindibles; compilar els girs idiomàtics que no són una mera addició semàntica dels elements lèxics que els componen; indicar amb les marques corresponents les paraules o accepcions que han perdut vigència en l'ús actual o que són pròpies només de registres poc formals o de certs llenguatges específics. I tot això amb una mirada atenta a la realitat que ens circumda. Perquè la llengua és una convenció dinàmica, que es fa i es refà amb els usos de milers de parlants, i especialment amb la tradició escrita que ens han llegat els nostres escriptors que, al llarg dels segles, l'han usada per a transmetre’ns els seus coneixements, descriure’ns les seues emocions o narrar-nos les seues fantasies. La llengua, en fi, és una entitat viva, que reflecteix, amb tota mena de detalls, cada objecte que configura el nostre entorn i la percepció subjectiva que en tenim. El conjunt de coneixements que constitueix un diccionari és fruit d'un esforç col·lectiu acumulat al llarg dels segles. El propòsit que ens ha guiat a l’hora d’elaborar el present diccionari ha sigut proporcionar una obra útil, amb definicions adequades i actualitzades, al variat conjunt d’usuaris que té el nostre idioma en l’actualitat, conjuminant la tradició lexicogràfica amb la terminologia més moderna. Resulta ineludible també abordar ací la qüestió onomàstica de la nostra llengua. Altrament, no és possible entendre el contingut del diccionari. Així, d’acord amb el dictamen del Consell Valencià de Cultura —incorporat en el preàmbul de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, punt de partida indefugible dels treballs d’aquesta institució—, el valencià «forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia». I expressat encara amb més precisió: el valencià, tal com es defineix en l'entrada corresponent del nostre diccionari, és la «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». I no reproduïm ací la definició de valencià amb cap afany polèmic. Hem d'acceptar amb normalitat la nostra realitat lingüística per a poder superar els conflictes onomàstics que tantes energies han consumit durant les últimes dècades. Així, cal entendre la denominació llengua valenciana com la manera habitual de referir-se a la nostra llengua d’acord amb la tradició onomàstica, compatible d’altra banda amb altres denominacions. De la mateixa manera, el reconeixement de la unitat de la llengua parlada en el nostre domini lingüístic no significa ni pot significar cap tipus de supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre. En el Diccionari normatiu valencià hem tingut en compte tot el lèxic valencià que hem pogut arreplegar a partir de les fonts consultades. Però, d'acord amb els principis unitaris enunciats anteriorment, també hem donat entrada a les variants lèxiques pròpies d'altres regions de la nostra comunitat lingüística (com ara noi o al·lot, per exemple), encara que, evidentment, remetent-les a la forma pròpia de l'àmbit valencià (xic), a la qual s’ha donat prioritat. La variació lingüística és un fenomen general de totes les llengües, que cal harmonitzar amb naturalitat i integrar en un corpus comú més ric. El Diccionari normatiu valencià és el resultat d'un treball col·lectiu que, sense perjuí del rigor filològic, aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats presents al si de l'AVL i de la societat valenciana, en el marc dels criteris de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tal com indica el títol, el Diccionari normatiu valencià pretén orientar sobre l'ús correcte o adequat dels mots inventariats, seguint els mateixos criteris explicitats en la Introducció del Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La tasca no ha sigut sempre fàcil i, al llarg del procés d’elaboració de l’obra, s’han hagut de superar diversos esculls. El camí recorregut, amb tot, ha sigut positiu i ha culminat en el resultat que ara presentem, sens dubte perfectible. Tant de bo que aquest diccionari puga ser útil per a tots els valencians i per a tots aquells que, dins o fora de l'àmbit administratiu valencià, aspiren a conéixer millor la nostra llengua. Nota de contenido: Vol. 1 de 2 vol. En línea: http://www.avl.gva.es/lexicval/ Diccionari normatiu valencià A-G [texto impreso] / Acadèmia Valenciana de la Llengua, Autor . - 1ª ed. . - València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016 . - 1621 p. ; 26 cm.. - (Textos normatius) .
ISBN : 978-84-482-6090-3
ISBN O.C.: 978-84-482-6089-7 .- 2 v. (XLVI, 3255 p.)
Idioma : Catalán (cat)
Etiquetas: Lengua valenciana Clasificación: (038) Diccionaris Resumen: Es tracta d'un treball que, a pesar d’haver partit de la rica tradició lexicogràfica de què disposa la nostra llengua, ha representat un procés laboriós i necessàriament dilatat en el temps. L'elaboració d'un diccionari implica triar entre el conjunt de lexemes i variants formals vives i tradicionals les que més s’adiuen al seu objectiu; analitzar tots els significats que ha adquirit cada mot en el seu ús històric i destriar posteriorment els usos genuïns d'aquells usos espuris que s'han assimilat pel contacte amb altres llengües i que resulten prescindibles; compilar els girs idiomàtics que no són una mera addició semàntica dels elements lèxics que els componen; indicar amb les marques corresponents les paraules o accepcions que han perdut vigència en l'ús actual o que són pròpies només de registres poc formals o de certs llenguatges específics. I tot això amb una mirada atenta a la realitat que ens circumda. Perquè la llengua és una convenció dinàmica, que es fa i es refà amb els usos de milers de parlants, i especialment amb la tradició escrita que ens han llegat els nostres escriptors que, al llarg dels segles, l'han usada per a transmetre’ns els seus coneixements, descriure’ns les seues emocions o narrar-nos les seues fantasies. La llengua, en fi, és una entitat viva, que reflecteix, amb tota mena de detalls, cada objecte que configura el nostre entorn i la percepció subjectiva que en tenim. El conjunt de coneixements que constitueix un diccionari és fruit d'un esforç col·lectiu acumulat al llarg dels segles. El propòsit que ens ha guiat a l’hora d’elaborar el present diccionari ha sigut proporcionar una obra útil, amb definicions adequades i actualitzades, al variat conjunt d’usuaris que té el nostre idioma en l’actualitat, conjuminant la tradició lexicogràfica amb la terminologia més moderna. Resulta ineludible també abordar ací la qüestió onomàstica de la nostra llengua. Altrament, no és possible entendre el contingut del diccionari. Així, d’acord amb el dictamen del Consell Valencià de Cultura —incorporat en el preàmbul de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, punt de partida indefugible dels treballs d’aquesta institució—, el valencià «forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia». I expressat encara amb més precisió: el valencià, tal com es defineix en l'entrada corresponent del nostre diccionari, és la «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». I no reproduïm ací la definició de valencià amb cap afany polèmic. Hem d'acceptar amb normalitat la nostra realitat lingüística per a poder superar els conflictes onomàstics que tantes energies han consumit durant les últimes dècades. Així, cal entendre la denominació llengua valenciana com la manera habitual de referir-se a la nostra llengua d’acord amb la tradició onomàstica, compatible d’altra banda amb altres denominacions. De la mateixa manera, el reconeixement de la unitat de la llengua parlada en el nostre domini lingüístic no significa ni pot significar cap tipus de supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre. En el Diccionari normatiu valencià hem tingut en compte tot el lèxic valencià que hem pogut arreplegar a partir de les fonts consultades. Però, d'acord amb els principis unitaris enunciats anteriorment, també hem donat entrada a les variants lèxiques pròpies d'altres regions de la nostra comunitat lingüística (com ara noi o al·lot, per exemple), encara que, evidentment, remetent-les a la forma pròpia de l'àmbit valencià (xic), a la qual s’ha donat prioritat. La variació lingüística és un fenomen general de totes les llengües, que cal harmonitzar amb naturalitat i integrar en un corpus comú més ric. El Diccionari normatiu valencià és el resultat d'un treball col·lectiu que, sense perjuí del rigor filològic, aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats presents al si de l'AVL i de la societat valenciana, en el marc dels criteris de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tal com indica el títol, el Diccionari normatiu valencià pretén orientar sobre l'ús correcte o adequat dels mots inventariats, seguint els mateixos criteris explicitats en la Introducció del Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La tasca no ha sigut sempre fàcil i, al llarg del procés d’elaboració de l’obra, s’han hagut de superar diversos esculls. El camí recorregut, amb tot, ha sigut positiu i ha culminat en el resultat que ara presentem, sens dubte perfectible. Tant de bo que aquest diccionari puga ser útil per a tots els valencians i per a tots aquells que, dins o fora de l'àmbit administratiu valencià, aspiren a conéixer millor la nostra llengua. Nota de contenido: Vol. 1 de 2 vol. En línea: http://www.avl.gva.es/lexicval/ Reserva
Reservar este documento
Ejemplares (1)
Código de barras Signatura Tipo de medio Ubicación Sección Estado 000010809 (038)811.134.1 ACA dic Libro Biblioteca principal Diccionaris/Enciclopèdies Disponible
Título : Diccionari normatiu valencià H-Z Tipo de documento: texto impreso Autores: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Autor Mención de edición: 1ª ed. Editorial: València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Fecha de publicación: 2016 Colección: Textos normatius Número de páginas: 16213..3255 p. Dimensiones: 26 cm. ISBN/ISSN/DL: 978-84-482-6091-0 Nota general: ISBN O.C.: 978-84-482-6089-7 .- 2 v. (XLVI, 3255 p.) Idioma : Catalán (cat) Etiquetas: Lengua valenciana Clasificación: (038) Diccionaris Resumen: Es tracta d'un treball que, a pesar d’haver partit de la rica tradició lexicogràfica de què disposa la nostra llengua, ha representat un procés laboriós i necessàriament dilatat en el temps. L'elaboració d'un diccionari implica triar entre el conjunt de lexemes i variants formals vives i tradicionals les que més s’adiuen al seu objectiu; analitzar tots els significats que ha adquirit cada mot en el seu ús històric i destriar posteriorment els usos genuïns d'aquells usos espuris que s'han assimilat pel contacte amb altres llengües i que resulten prescindibles; compilar els girs idiomàtics que no són una mera addició semàntica dels elements lèxics que els componen; indicar amb les marques corresponents les paraules o accepcions que han perdut vigència en l'ús actual o que són pròpies només de registres poc formals o de certs llenguatges específics. I tot això amb una mirada atenta a la realitat que ens circumda. Perquè la llengua és una convenció dinàmica, que es fa i es refà amb els usos de milers de parlants, i especialment amb la tradició escrita que ens han llegat els nostres escriptors que, al llarg dels segles, l'han usada per a transmetre’ns els seus coneixements, descriure’ns les seues emocions o narrar-nos les seues fantasies. La llengua, en fi, és una entitat viva, que reflecteix, amb tota mena de detalls, cada objecte que configura el nostre entorn i la percepció subjectiva que en tenim. El conjunt de coneixements que constitueix un diccionari és fruit d'un esforç col·lectiu acumulat al llarg dels segles. El propòsit que ens ha guiat a l’hora d’elaborar el present diccionari ha sigut proporcionar una obra útil, amb definicions adequades i actualitzades, al variat conjunt d’usuaris que té el nostre idioma en l’actualitat, conjuminant la tradició lexicogràfica amb la terminologia més moderna. Resulta ineludible també abordar ací la qüestió onomàstica de la nostra llengua. Altrament, no és possible entendre el contingut del diccionari. Així, d’acord amb el dictamen del Consell Valencià de Cultura —incorporat en el preàmbul de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, punt de partida indefugible dels treballs d’aquesta institució—, el valencià «forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia». I expressat encara amb més precisió: el valencià, tal com es defineix en l'entrada corresponent del nostre diccionari, és la «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». I no reproduïm ací la definició de valencià amb cap afany polèmic. Hem d'acceptar amb normalitat la nostra realitat lingüística per a poder superar els conflictes onomàstics que tantes energies han consumit durant les últimes dècades. Així, cal entendre la denominació llengua valenciana com la manera habitual de referir-se a la nostra llengua d’acord amb la tradició onomàstica, compatible d’altra banda amb altres denominacions. De la mateixa manera, el reconeixement de la unitat de la llengua parlada en el nostre domini lingüístic no significa ni pot significar cap tipus de supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre. En el Diccionari normatiu valencià hem tingut en compte tot el lèxic valencià que hem pogut arreplegar a partir de les fonts consultades. Però, d'acord amb els principis unitaris enunciats anteriorment, també hem donat entrada a les variants lèxiques pròpies d'altres regions de la nostra comunitat lingüística (com ara noi o al·lot, per exemple), encara que, evidentment, remetent-les a la forma pròpia de l'àmbit valencià (xic), a la qual s’ha donat prioritat. La variació lingüística és un fenomen general de totes les llengües, que cal harmonitzar amb naturalitat i integrar en un corpus comú més ric. El Diccionari normatiu valencià és el resultat d'un treball col·lectiu que, sense perjuí del rigor filològic, aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats presents al si de l'AVL i de la societat valenciana, en el marc dels criteris de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tal com indica el títol, el Diccionari normatiu valencià pretén orientar sobre l'ús correcte o adequat dels mots inventariats, seguint els mateixos criteris explicitats en la Introducció del Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La tasca no ha sigut sempre fàcil i, al llarg del procés d’elaboració de l’obra, s’han hagut de superar diversos esculls. El camí recorregut, amb tot, ha sigut positiu i ha culminat en el resultat que ara presentem, sens dubte perfectible. Tant de bo que aquest diccionari puga ser útil per a tots els valencians i per a tots aquells que, dins o fora de l'àmbit administratiu valencià, aspiren a conéixer millor la nostra llengua. Nota de contenido: Vol. 2 de 2 vol. En línea: http://www.avl.gva.es/lexicval/ Diccionari normatiu valencià H-Z [texto impreso] / Acadèmia Valenciana de la Llengua, Autor . - 1ª ed. . - València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016 . - 16213..3255 p. ; 26 cm.. - (Textos normatius) .
ISBN : 978-84-482-6091-0
ISBN O.C.: 978-84-482-6089-7 .- 2 v. (XLVI, 3255 p.)
Idioma : Catalán (cat)
Etiquetas: Lengua valenciana Clasificación: (038) Diccionaris Resumen: Es tracta d'un treball que, a pesar d’haver partit de la rica tradició lexicogràfica de què disposa la nostra llengua, ha representat un procés laboriós i necessàriament dilatat en el temps. L'elaboració d'un diccionari implica triar entre el conjunt de lexemes i variants formals vives i tradicionals les que més s’adiuen al seu objectiu; analitzar tots els significats que ha adquirit cada mot en el seu ús històric i destriar posteriorment els usos genuïns d'aquells usos espuris que s'han assimilat pel contacte amb altres llengües i que resulten prescindibles; compilar els girs idiomàtics que no són una mera addició semàntica dels elements lèxics que els componen; indicar amb les marques corresponents les paraules o accepcions que han perdut vigència en l'ús actual o que són pròpies només de registres poc formals o de certs llenguatges específics. I tot això amb una mirada atenta a la realitat que ens circumda. Perquè la llengua és una convenció dinàmica, que es fa i es refà amb els usos de milers de parlants, i especialment amb la tradició escrita que ens han llegat els nostres escriptors que, al llarg dels segles, l'han usada per a transmetre’ns els seus coneixements, descriure’ns les seues emocions o narrar-nos les seues fantasies. La llengua, en fi, és una entitat viva, que reflecteix, amb tota mena de detalls, cada objecte que configura el nostre entorn i la percepció subjectiva que en tenim. El conjunt de coneixements que constitueix un diccionari és fruit d'un esforç col·lectiu acumulat al llarg dels segles. El propòsit que ens ha guiat a l’hora d’elaborar el present diccionari ha sigut proporcionar una obra útil, amb definicions adequades i actualitzades, al variat conjunt d’usuaris que té el nostre idioma en l’actualitat, conjuminant la tradició lexicogràfica amb la terminologia més moderna. Resulta ineludible també abordar ací la qüestió onomàstica de la nostra llengua. Altrament, no és possible entendre el contingut del diccionari. Així, d’acord amb el dictamen del Consell Valencià de Cultura —incorporat en el preàmbul de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, punt de partida indefugible dels treballs d’aquesta institució—, el valencià «forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia». I expressat encara amb més precisió: el valencià, tal com es defineix en l'entrada corresponent del nostre diccionari, és la «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». I no reproduïm ací la definició de valencià amb cap afany polèmic. Hem d'acceptar amb normalitat la nostra realitat lingüística per a poder superar els conflictes onomàstics que tantes energies han consumit durant les últimes dècades. Així, cal entendre la denominació llengua valenciana com la manera habitual de referir-se a la nostra llengua d’acord amb la tradició onomàstica, compatible d’altra banda amb altres denominacions. De la mateixa manera, el reconeixement de la unitat de la llengua parlada en el nostre domini lingüístic no significa ni pot significar cap tipus de supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre. En el Diccionari normatiu valencià hem tingut en compte tot el lèxic valencià que hem pogut arreplegar a partir de les fonts consultades. Però, d'acord amb els principis unitaris enunciats anteriorment, també hem donat entrada a les variants lèxiques pròpies d'altres regions de la nostra comunitat lingüística (com ara noi o al·lot, per exemple), encara que, evidentment, remetent-les a la forma pròpia de l'àmbit valencià (xic), a la qual s’ha donat prioritat. La variació lingüística és un fenomen general de totes les llengües, que cal harmonitzar amb naturalitat i integrar en un corpus comú més ric. El Diccionari normatiu valencià és el resultat d'un treball col·lectiu que, sense perjuí del rigor filològic, aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats presents al si de l'AVL i de la societat valenciana, en el marc dels criteris de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tal com indica el títol, el Diccionari normatiu valencià pretén orientar sobre l'ús correcte o adequat dels mots inventariats, seguint els mateixos criteris explicitats en la Introducció del Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La tasca no ha sigut sempre fàcil i, al llarg del procés d’elaboració de l’obra, s’han hagut de superar diversos esculls. El camí recorregut, amb tot, ha sigut positiu i ha culminat en el resultat que ara presentem, sens dubte perfectible. Tant de bo que aquest diccionari puga ser útil per a tots els valencians i per a tots aquells que, dins o fora de l'àmbit administratiu valencià, aspiren a conéixer millor la nostra llengua. Nota de contenido: Vol. 2 de 2 vol. En línea: http://www.avl.gva.es/lexicval/ Reserva
Reservar este documento
Ejemplares (1)
Código de barras Signatura Tipo de medio Ubicación Sección Estado 000010810 (038)811.134.1 ACA dic Libro Biblioteca principal Diccionaris/Enciclopèdies Disponible
Título : Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià : / Acadèmia Valenciana de la Llengua Tipo de documento: texto impreso Autores: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Autor Editorial: València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Fecha de publicación: 2006 Colección: Textos normatius num. 1 Número de páginas: XCI, 916 p. Dimensiones: 25 cm Material de acompañamiento: 1 CD-ROM ISBN/ISSN/DL: 84-7890-040-3 Idioma : (val) Etiquetas: Llengua Catalana Català (Llengua) - Lengua española Estudio y enseñanza Clasificación: (038)=134.1'35 Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià : / Acadèmia Valenciana de la Llengua [texto impreso] / Acadèmia Valenciana de la Llengua, Autor . - València : Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2006 . - XCI, 916 p. ; 25 cm + 1 CD-ROM. - (Textos normatius; 1) .
ISBN : 84-7890-040-3
Idioma : (val)
Etiquetas: Llengua Catalana Català (Llengua) - Lengua española Estudio y enseñanza Clasificación: (038)=134.1'35 Reserva
Reservar este documento
Ejemplares (2)
Código de barras Signatura Tipo de medio Ubicación Sección Estado 000007917 (038)811.134.1 ACA dic Libro Biblioteca principal Diccionaris/Enciclopèdies Disponible 000007918 (038)811.134.1 ACA dic Libro Biblioteca principal Diccionaris/Enciclopèdies Disponible PermalinkPermalinkPermalinkPermalinkPermalink
